Des de Romania. Crònica 8    
Primer trimestre


Com no podia ser d’una altra manera començo aquesta crònica desitjant-vos a tots un “Crăciun Fericit”, o sigui, un Bon Nadal. Aquests dies m’imagino la meva escola de Manresa plena d’aquest ambient inefable que fa olor de Nadal,: els alumnes pensant en els regals i les vacances i els professors esforçant-se per fer entendre que el Nadal és quelcom més que gastar diners... perquè és sobretot un nen i un nen pobre que no té ni casa per acollir-se. Les primeres fotografies són una escenificació que he fet amb un dels nois de casa sorprès davant d’una espelma encesa i que s’anima a encendre les altres perquè Nadal és també llum.

 I qui ha viscut el sentiment de sentir-se abandonat o molt pobre i que ara viu l’experiència de sentir-se acollit, com els nostres nois, també té necessitat d’acollir i protegir altres i això ho dic perquè fa unes setmanes van aparèixer uns conills atipant-se de l’herba del nostre jardí i els nois, espontàniament no van tardar a fer-los una cabana ben protegida del fred i a donar-los de menjar; ara els hem adoptat i jo us asseguro que no me’ls menjaré.

En anteriors cròniques ja he dit que aquest encara és un país molt religiós i a casa nostra els diumenges matí en són una mostra: Missa a 2/4 d’11 amb l’assistència de tots els nois i la gent del barri que ens omple la capella i després una hora i mitja de catequesi en la qual també hi participen altres nois i noies.

Tot preparant el Nadal la vida a la Llar també es modifica i tots els esforços van dirigits a preparar un festival que els nois organitzen per als amics i la gent del barri. I, entre altres moltes coses estem preparant l’enregistrament d’un CD amb “colindes” o sigui nadales en diferents idiomes: romanès, anglès, alemany, francès i català. Certament els mitjans tècnics no són molt sofisticats! conjuminar les diferents tonalitats de les veus dels nois –n’hi ha que desafinen sense remei- és tot una aventura que esperem acabi bé. En tot cas si surt bé us enviaré una còpia.

I ara, per acabar el desig que visqueu amb joia l’esperança de l’Advent i sobretot un Nadal ple de joia, pau i amor. Us trobaré a faltar.

Com sempre, podeu escriure’m a: cescferre@sallecat.org ..