En aquest primer estiu passat a Romania no m’han faltat distraccions gràcies les nombroses i agradables visites que he tingut. Primer ha vingut un grup de 7 noies escoltes de l’Agrupament Roca Guillera de Santa Coloma de Farners. Han organitzat, pels nostres nois i uns quants més del barri, unes colònies d’estiu de 10 dies de durada: tallers, excursions, bany als llacs que hi ha a prop de la ciutat i molta, molta animació. Al final dels 10 dies ha arribat el moment del comiat amb plors i ganes de tornar-se a veure.
Després han vingut un grup de Germans catalans amb els qui he visitat el Delta del Danubi i les muntanyes i els castells de la Sinaia, molts quilòmetres que m’han permès descobrir paratges nous i adonar-me que Romania és molt i molt bonica.
La tercera visita l’han fet tres professores del nostre Col·legi: la Montse Falip que ha vingut amb la seva filla Queralt, la Montserrat Pujals i la Lourdes Escobet que ha vingut amb la seva neboda Marta. Amb elles hem visitat els Monestirs de Voronet, d’Agapia, de Cetatuia i el de Gàlata. I també hem fet la descoberta de la ciutat d’Iasi amb el seu magnífic parc de “La Gradina Botanica” un espai molt gran de boscos i jardins amb tota mena d’espècies, però sobretot un lloc d’una gran pau on pots passejar i contemplar fins a cansar-te.
La quarta visita ha estat la del professor Joan Capellas amb la seva dona Montse i les filles Maria i Laia. Tornem-hi a visitar monestirs, la ciutat, la “Gradina” i ells, pel seu compte han visitat el Delta del Danubi i els Castells de Sinaia i el Castell de Dràcula. A part de la seva simpatia i la facilitat per integrar-se amb els nostres nois ens han portat un bon carregament de roba que ens serà de molta utilitat.
I la última, la cinquena, visita l’ha fet l’alumne i amic Alexandru Zupcau. Ell ha vingut dues vegades. Viu a Bârlad, un poble a unes dues hores de cotxe d’Iasi. Tots plegats, llevat de l’Alexandru, que és del país i ja el coneix, han destacat el bon clima de convivència que hi ha a Romania, la sensació de seguretat dels carrers, la simpatia de la gent... i han pogut veure un país que poc a poc, encara que amb dificultats, anirà sortint del pou de pobresa i podrà integrar-se a l’Europa que somien. També han destacat la bona harmonia i el bon tracte per part dels nostres nois que els han rebut a tots amb els braços oberts i que, de ben segur, ha estat per a ells una experiència positiva... ara tots ja mengen pa amb tomàquet.