El país. Un mes no dóna per gaire sobretot si el treball no et permet fer gaires escapades. La primera impressió que tens és de pobresa, com si féssim un viatge en la màquina del temps i haguéssim anat a parar a la Barcelona dels anys 40, la de la meva infantesa, però encara més pobre; però s’ha de tenir en compte que la casa la tenim en un suburbi, amb carrers sense voreres o fetes malbé. Un barri on conviuen cases d’un cert luxe amb grans jardins i barraques ocupades pels tzigans (gitanos) amb petits patis plens de gallines i algun porc que s’hi passeja i això condiciona aquesta primera impressió. Més endavant vas descobrint altres aspectes no tan durs i t’adones dels contrastos profunds: hi ha gent que viu molt bé i pot comprar articles a preus més cars que a Europa i molta gent que ha de malviure amb un sou de 79 € al mes. Amb tot penso que aquest país canviarà aviat. El 2007 entrarà a l’Europa comunitària i ja es veuen indicis que l’adaptació serà positiva. La gent d’aquí té uns valors humans i cristians que els ajudaran a sortir de la crisi.